POEMES CIVILS
(Estratti)
1961
Ho sentito parlare della dose
di sicurezza o di tolleranza che
è stata stabilita per la quantità
di radiazioni che può ricevere
una persona che lavori con strumenti
radioattivi.
Da questa
poesia sporge una
àncora.
He sentit parlar de la dosi
de seguretat o de tolerància que
han establert per a la quantitat
de radiació que pot rebre una
persona que treballi amb aparells
radiactius.
D’aquest
poema penja una
àncora.
★
Una riga,
una virgola,
due punti.
Qui invece
né riga
né punto
né niente.
Una ratlla,
una coma,
dos punts.
Però aquí
ni ratlla
ni punt
ni res.
★
Gli uccelli
hanno il corpo coperto
di piume; becco corneo,
due zampe e due
ali.
Questa poesia è mossa da un
fil di ferro nascosto tra i suoi
versi.
Els ocells
tenen el cos cobert
de plomes; bec corni,
dos peus i dues
ales.
Mou aquest poema un
filferro amagat als seus
versos.
★
Il portagioie
è consumato, il coperchio
è come la scatola;
l’interno, foderato di nero.
I gioielli.
Questa poesia ha un doppiofondo.
L’estoig
és pla, la tapa
és igual que la caixa;
l’interior, folrat de negre.
Les joies.
Aquest poema té doble fons.
★
PESCE DI CERA
Non avendo scritto la poesia,
il lettore non viene a sapere
in cosa sarebbe consistito questo
pesce di cera.
PEIX DE CERA
Per no haver escrit el poema,
el lector es queda sense saber
en què podria consistir aquest
peix de cera.
★
Pierrot
sorride e fa smorfie
con la bocca.
E ogni volta che leggete
questa poesia, ripeterà
la stessa cosa, come un automa.
Pierrot sorride e fa smorfie con la bocca.
E ogni volta che leggete
questa poesia, ripeterà
la stessa cosa, come un automa.
Pierrot
somriu i fa ganyotes
amb la boca.
I sempre que llegiu
aquest poema repetirà
el mateix, com un autòmat.
Pierrot
somriu i fa ganyotes
amb la boca.
I sempre que llegiu
aquest poema repetirà
el mateix, com un autòmat.
★
In mezzo alla pianura
c’è il bosco.
La casa di cui parlo
è dietro alla montagna.
Non ho bisogno di cominciare
da capo un’altra volta.
La terra, il fogliame
e la casa giustificano
questa strofa.
Al mig del pla
trobeu el bosc.
La casa de què parlo
és darrera la muntanya.
No tinc necessitat de començar
cap altra vegada.
El terra, el ramatge
i la casa justifiquen
aquesta estrofa.
★
POESIA
Ogni poesia
è un arresto
perché priva di forme la vita
per conservarle nei versi.
Entra Pierrot con addosso
una casacca rossa. Entra
Arlecchino con un macinino da
caffè. Entra Pierrot con una
manciata di fichi d’India. Entra
Arlecchino con i baffi. Entra
Pierrot in vespa e si allontana
lungo la strada.
Colombina chiude la finestra
e va a letto, che i fulmini
uccidono sia gli uomini che le donne.
POEMA
Tot poema
és una detenció,
ja que sostreu formes de la vida
per conservar-les en els versos.
Entra Pierrot duent posada
una casaca vermella. Entra
Arlequí amb un molinet de
cafè. Entra Pierrot amb un
braçat de figues de moro. Entra
Arlequí amb bigotis. Entra
Pierrot en vespa i s’allunya
carrer enllà.
Columbina tanca la finestra
i es retira, que els llamps
tant maten homes com dones.
★
POESIA SU FONDO NERO
Alla destra della poesia, un divano
marrone. In mezzo alla poesia,
Pierrot disteso sui versi.
Arlecchino attraversa la poesia con
un colombo nero in mano.
Entra Colombina nella poesia
e stacca dal divano dozzine
di ferri da calza.
Se ne va.
(A David e Roser Mackay)
POEMA AMB FONS NEGRE
A la dreta del poema, un sofà
marró. Al mig del poema,
Pierrot estirat damunt els versos.
Travessa el poema Arlequí amb
un colom negre a la mà.
Entra al poema Colombina
i arrenca del sofà dotzenes
d’agulles de fer mitja.
Se’n va.
(A David i Roser Mackay)
★
Un ponte
coperto di muschio da una parte all’altra
sospeso tra due rive
su un fitto di canne.
Quando il lettore leggerà questa poesia
pagherà alla cassa quanto concordato
e passerà dall’altra parte del
ponte.
Un pont
cobert de molsa de cap a cap
fixat a les dues riberes
entre espessor de joncs.
Quan el lector llegeixi aquest poema
pagarà a la caixa allò convingut
i passarà a l’altra banda del
pont.
★
Con la parola con comincia
questa poesia in cui
la terra si trasforma
in acqua, l’acqua
in aria, l’aria
in fuoco.
Pel mot pel comença
aquest poema on
la terra es transforma
en aigua, l’aigua
en aire, l’aire
en foc.
★
Nel vostro prato abbiamo
le asce. Mi dispiace
di doverlo fare.
Ad ogni modo, vi lascio
qui la poesia.
Al prat vostre tenim
les destrals. Em sap greu
haver-ho de fer.
De tota manera, aquí
us deixo el poema.
★
POESIA NEL 1893
La strada parte a poca
distanza da qui, attraversa il
fiume, e giunge al paese di
Si cerca di sedersi
su un veicolo composto
da due ruote. La mobilità
della ruota anteriore permette
di girare a destra e sinistra. I
piedi si appoggiano su dei
pedali che spingono la ruota
posteriore.
POEMA EN 1893
La carretera arrenca a poca
distància d’aquí, travessa el
riu i arriba al poble de
Es tracta d’asseure’s
en un vehicle compost
de dues rodes. La mobilitat
de la roda del davant permet
girar a dreta i esquerra. Els
peus, cal recolzar-los en uns
pedals que impulsen la roda
del darrera.
★
Questa poesia
ha due strofe.
Tra l’una e l’altra
c’è una distanza
di un centimetro.
Scoppia il pianto silenzioso
di uno che si copre la faccia con le mani.
Sarà stato pastore?
Aquest poema
té dues estrofes.
Entre l’una i l’altra
hi ha una distància
d’un centímetre.
I arrenca un plor callat
tot tapant-se la cara amb les mans.
Era pastor?
★
Non rompere per nulla al mondo questa catena
e prima di nove giorni riceverai una gradevole
sorpresa.
Così come è stata spedita la rispedisco.
Sia lodato Sant’Antonio!
Per res no abandoneu aquesta cadena
i abans de 9 dies rebreu una sorpresa
agradable.
Tal com la van trametre la trameto.
Lloat sigui sant Antoni!
★
Questo sapone
fa tanta schiuma.
Tieni; metti la saponetta
sul portasapone.
Aquest sabó
fa bona escuma.
Té; guarda la pastilla
a la sabonera.
★
Prendi un capo, fai
un laccio e ci infili la corda,
lo attorcigli per formare un occhiello,
lo tiri e lo fai passare di dietro;
lo fai passare ancora nell’occhiello
e la poesia rimane appoggiata
sopra il nodo.
Agafa un cap, fes
una anella i hi passes el cordill,
li dónes una volta per formar un trau,
l’estives i el passes per darrera;
el tornes a passar per trau
i el poema queda recolzat
damunt el nus.
[Traduzione dal catalano di Gian Luca Picconi]