poemes civils / joan brossa. 1961

 

POEMES CIVILS

(Estratti)

1961

 

 

 

Ho sentito parlare della dose

di sicurezza o di tolleranza che

è stata stabilita per la quantità

di radiazioni che può ricevere

una persona che lavori con strumenti

radioattivi.

 

Da questa

poesia sporge una

àncora.

 

 

 

He sentit parlar de la dosi

de seguretat o de tolerància que

han establert per a la quantitat

de radiació que pot rebre una

persona que treballi amb aparells

radiactius.

 

D’aquest

poema penja una

àncora.

 

 

 

 

 

Una riga,

una virgola,

due punti.

 

Qui invece

né riga

né punto

né niente.

 

 

 

Una ratlla,

una coma,

dos punts.

 

Però aquí

ni ratlla

ni punt

ni res.

 

 

 

 

 

 

Gli uccelli

hanno il corpo coperto

di piume; becco corneo,

due zampe e due

ali.

 

Questa poesia è mossa da un

fil di ferro nascosto tra i suoi

versi.

 

 

 

Els ocells

tenen el cos cobert

de plomes; bec corni,

dos peus i dues

ales.

 

Mou aquest poema un

filferro amagat als seus

versos.

 

 

 

 

 

 

Il portagioie

è consumato, il coperchio

è come la scatola;

l’interno, foderato di nero.

 

I gioielli.

 

Questa poesia ha un doppiofondo.

 

 

 

L’estoig

és pla, la tapa

és igual que la caixa;

l’interior, folrat de negre.

 

Les joies.

 

Aquest poema té doble fons.

 

 

 

 

 

 

PESCE DI CERA

 

Non avendo scritto la poesia,

il lettore non viene a sapere

in cosa sarebbe consistito questo

pesce di cera.

 

 

 

PEIX DE CERA

 

Per no haver escrit el poema,

el lector es queda sense saber

en què podria consistir aquest

peix de cera.

 

 

 

 

 

Pierrot

sorride e fa smorfie

con la bocca.

 

E ogni volta che leggete

questa poesia, ripeterà

la stessa cosa, come un automa.

 

Pierrot sorride e fa smorfie con la bocca.

 

E ogni volta che leggete

questa poesia, ripeterà

la stessa cosa, come un automa.

 

 

 

Pierrot

somriu i fa ganyotes

amb la boca.

 

I sempre que llegiu

aquest poema repetirà

el mateix, com un autòmat.

 

Pierrot

somriu i fa ganyotes

amb la boca.

 

I sempre que llegiu

aquest poema repetirà

el mateix, com un autòmat.

 

 

 

 

 

 

In mezzo alla pianura

c’è il bosco.

La casa di cui parlo

è dietro alla montagna.

Non ho bisogno di cominciare

da capo un’altra volta.

 

La terra, il fogliame

e la casa giustificano

questa strofa.

 

 

 

Al mig del pla

trobeu el bosc.

La casa de què parlo

és darrera la muntanya.

No tinc necessitat de començar

cap altra vegada.

 

El terra, el ramatge

i la casa justifiquen

aquesta estrofa.

 

 

 

 

 

 

POESIA

 

Ogni poesia

è un arresto

perché priva di forme la vita

per conservarle nei versi.

 

Entra Pierrot con addosso

una casacca rossa. Entra

Arlecchino con un macinino da

caffè. Entra Pierrot con una

manciata di fichi d’India. Entra

Arlecchino con i baffi. Entra

Pierrot in vespa e si allontana

lungo la strada.

 

Colombina chiude la finestra

e va a letto, che i fulmini

uccidono sia gli uomini che le donne.

 

 

 

POEMA

 

Tot poema

és una detenció,

ja que sostreu formes de la vida

per conservar-les en els versos.

 

Entra Pierrot duent posada

una casaca vermella. Entra

Arlequí amb un molinet de

cafè. Entra Pierrot amb un

braçat de figues de moro. Entra

Arlequí amb bigotis. Entra

Pierrot en vespa i s’allunya

carrer enllà.

 

Columbina tanca la finestra

i es retira, que els llamps

tant maten homes com dones.

 

 

 

 

 

 

POESIA SU FONDO NERO

 

Alla destra della poesia, un divano

marrone. In mezzo alla poesia,

Pierrot disteso sui versi.

Arlecchino attraversa la poesia con

un colombo nero in mano.

Entra Colombina nella poesia

e stacca dal divano dozzine

di ferri da calza.

 

Se ne va.

 

 

(A David e Roser Mackay)

 

 

 

POEMA AMB FONS NEGRE

 

A la dreta del poema, un sofà

marró. Al mig del poema,

Pierrot estirat damunt els versos.

Travessa el poema Arlequí amb

un colom negre a la mà.

Entra al poema Colombina

i arrenca del sofà dotzenes

d’agulles de fer mitja.

 

Se’n va.

 

 

(A David i Roser Mackay)

 

 

 

 

 

 

Un ponte

coperto di muschio da una parte all’altra

sospeso tra due rive

su un fitto di canne.

 

Quando il lettore leggerà questa poesia

pagherà alla cassa quanto concordato

e passerà dall’altra parte del

ponte.

 

 

 

Un pont

cobert de molsa de cap a cap

fixat a les dues riberes

entre espessor de joncs.

 

Quan el lector llegeixi aquest poema

pagarà a la caixa allò convingut

i passarà a l’altra banda del

pont.

 

 

 

 

 

 

Con la parola con comincia

questa poesia in cui

 

la terra si trasforma

in acqua, l’acqua

in aria, l’aria

in fuoco.

 

 

 

Pel mot pel comença

aquest poema on

 

la terra es transforma

en aigua, l’aigua

en aire, l’aire

en foc.

 

 

 

 

 

 

Nel vostro prato abbiamo

le asce. Mi dispiace

di doverlo fare.

Ad ogni modo, vi lascio

qui la poesia.

 

 

 

Al prat vostre tenim

les destrals. Em sap greu

haver-ho de fer.

De tota manera, aquí

us deixo el poema.

 

 

 

 

 

 

POESIA NEL 1893

 

La strada parte a poca

distanza da qui, attraversa il

fiume, e giunge al paese di

 

Si cerca di sedersi

su un veicolo composto

da due ruote. La mobilità

della ruota anteriore permette

di girare a destra e sinistra. I

piedi si appoggiano su dei

pedali che spingono la ruota

posteriore.

 

 

 

POEMA EN 1893

 

La carretera arrenca a poca

distància d’aquí, travessa el

riu i arriba al poble de

 

Es tracta d’asseure’s

en un vehicle compost

de dues rodes. La mobilitat

de la roda del davant permet

girar a dreta i esquerra. Els

peus, cal recolzar-los en uns

pedals que impulsen la roda

del darrera.

 

 

 

 

 

 

Questa poesia

ha due strofe.

 

Tra l’una e l’altra

c’è una distanza

di un centimetro.

 

Scoppia il pianto silenzioso

di uno che si copre la faccia con le mani.

 

Sarà stato pastore?

 

 

 

Aquest poema

té dues estrofes.

 

Entre l’una i l’altra

hi ha una distància

d’un centímetre.

 

I arrenca un plor callat

tot tapant-se la cara amb les mans.

 

Era pastor?

 

 

 

 

 

 

Non rompere per nulla al mondo questa catena

e prima di nove giorni riceverai una gradevole

sorpresa.

 

Così come è stata spedita la rispedisco.

Sia lodato Sant’Antonio!

 

 

 

Per res no abandoneu aquesta cadena

i abans de 9 dies rebreu una sorpresa

agradable.

 

Tal com la van trametre la trameto.

Lloat sigui sant Antoni!

 

 

 

 

 

 

Questo sapone

fa tanta schiuma.

Tieni; metti la saponetta

sul portasapone.

 

 

 

Aquest sabó

fa bona escuma.

Té; guarda la pastilla

a la sabonera.

 

 

 

 

 

 

Prendi un capo, fai

un laccio e ci infili la corda,

lo attorcigli per formare un occhiello,

lo tiri e lo fai passare di dietro;

lo fai passare ancora nell’occhiello

 

e la poesia rimane appoggiata

sopra il nodo.

 

 

 

Agafa un cap, fes

una anella i hi passes el cordill,

li dónes una volta per formar un trau,

l’estives i el passes per darrera;

el tornes a passar per trau

 

i el poema queda recolzat

damunt el nus.

 

 

 

[Traduzione dal catalano di Gian Luca Picconi]